A tota crisi s’ha de tocar fons. Tots ho sabem, però se’ns oblida amb freqüència. De fet, solem voler recuperar-nos sense haver arribat encara al fons i això és conceptualment impossible. Abans de començar a pujar hem de deixar de caure.
Com podem saber si hem aconseguit aquest llindar mínim? Des de fa diverses setmanes a Mirai analitzem el pickup per setmana (els informes de setmana 13, 14, 15, 16 i 17) de les destinacions més importants. Aconseguir aquest punt mínim seria una “bona notícia” dintre del drama que està vivint el sector. Almenys, pararíem la sagnia i marcaria, per tant, l’inici de la recuperació.
Enfonsament històric del pickup
Salta a la vista la relació directa del pickup (parlem en concret d’hotels a Espanya) amb els esdeveniments i el creixement del ritme de contagiats. La correlació és directa i evident. L’absència de vols, el tancament d’hotels, i el tremend pànic generat, explica perquè ens trobem en el pitjor escenari possible.
Després de l’enfonsament sense precedents del pickup a les darreres setmanes, sembla que estem en una etapa “plana”, de nivells molts baixos de demanda i amb molt poca variació dia a dia. Com si tot estigués en standby. Les comparatives amb el pressupost i l’any passat estan al calaix fa setmanes i la situació és inèdita. Davant la inutilitat de comparar amb l’any anterior, l’única opció possible és fer-ho respecte a la setmana anterior, i quan arribi, contra el mes anterior. El que tradicionalment és un error al sector hoteler (per l’alta estacionalitat de la demanda), sembla avui l’única alternativa possible. Almenys així coneixerem si hi ha una tendència a la baixa, plana o a l’alça (encara que sigui mínimament).
Comencem de zero
Comparar cada dia amb l’anterior no serveix. El pickup té la seva pròpia estacionalitat segons el dia de la setmana. Per a corregir això, sumem cada dia les roomnights generades aquest dia i els sis anteriors i ho comparem amb la mateixa dada del dia anterior (mitjana mòbil o moving average de set dies). Aquesta visió ens dóna una foto molt més precisa de les fortes caigudes que hem viscut que van començar el 9 de març i es van prolongar fins al 29 del mateix mes, sumant per tant 20 dies de baixades acumulades (fins a fregar el -90% respecte a l’any anterior). A partir de finals de març entrem, la corba es modera i entrem en una ziga-zaga alternant lleus creixements i noves caigudes. Difícil de llegir que està succeint.
Per eliminar aquests “dents de serra” guanyarem alçada calculant la mitjana mòbil de 28 dies (4 setmanes) en lloc de 7 (1 setmana). Adaptem a la realitat així, festius com la recent Setmana Santa fora del període habitual. Veiem que la foto canvia substancialment i ens ajuda a identificar un patró. Aquesta tendència sembla indicar que el dia 6 d’abril podria ser una possible “data de màxima caiguda”, a partir de la qual, els descensos es fan cada vegada menys pronunciats, aconseguint per primer cop un molt lleu creixement (inferior a l’1%) el dia 17 d’abril. Recordem que parlem de creixements sobre els 28 dies anteriors i mai sobre l’any passat. Però aquest 17 d’abril podria haver sigut el nostre “sòl” a partir del qual només ens quedaria pujar.
Aquestes dades coincideixen amb les publicades recentment per Koddi on mostraven un creixement del 2% de la demanda cap a la destinació Espanya.
Compte que aquesta tendència pot canviar (i tornar a baixar), com s’aprecia en dies següents, si bé és una ziga-zaga al voltant del zero més que una tendència a la baixa o a l’alça.
La importància de tocar fons
El moment en què toquem fons és el primer pas cap a la recuperació, i per tant, una petita “bona notícia”. És una paradoxa que ens indica el pitjor moment possible en números acumulats (el que és un veritable drama pel sector) però, alhora, assenyala un canvi de tendència on les dates venidores haurien d’anar a millor.
Però, molt al nostre pesar, hem d’assolir aquest fons per tornar a pujar. I com més aviat ho fem, millor. Queda escriure a continuació com serà la corba de la recuperació. Les opcions a la taula són una sortida en “V”, una temuda sortida en “U” o una tampoc desitjable “W”. El temps ho marcarà i nosaltres ho comentarem quan tinguem dades per a sostenir-ho. Mentrestant, ens quedem en el que sembla que estem al punt més baix sigui quina sigui la sortida per venir. I tot comença amb un pla de desescalada o reobertura de la indústria hotelera com sembla que s’inicia a Espanya (encara que amb restriccions molt fortes) i que va comunicar el Govern el passat dimarts 28 d’abril.
Només podem mirar l’únic país del qual tenim dades: Xina i cada vegada més Itàlia. Gràcies a un informe recent de Derbysoft veiem que la recuperació sembla que ha començat (recordem que la Xina va avançada més de dos mesos respecte a Espanya en aquesta crisi i Itàlia un parell de setmanes). El ritme per ara és lent però almenys la tendència és positiva.
Sense diferències entre mercat nacional i internacional
Podríem esperar que el mercat nacional hagi sigut el primer a tocar fons i el primer a recuperar. En canvi, veiem que les diferencies en les corbes de pickup entre els mercats “nacional” i “internacional” van ser quasi calcades amb només diferencia de dies. Si analitzem per nacionalitats concretes, veiem que el mercat britànic és el primer que es va reactivar (per estades sobretot després de l’estiu) sent el seu “fons” el dia 10 d’abril mentre que l’alemany, francès i americà ho van fer una mica més tard (entre el 15 i 19 d’abril). El mercat nacional va tocar el seu fons teòric el 17 d’abril, data després de la qual manté quotes mínimament positives ja.
Conclusió
Consultar avui el pickup diàriament és certament descoratjador. Tot està parat en espera d’esdeveniments. Val més la pena seguir l’evolució de la crisi sanitària al nostre país, així com dels nostres mercats emissors (UK, Alemanya, França, Estats Units, països nòrdics… cada mercat el seu). Vist el que hem vist, el pickup continuarà decalant unes setmanes, la mateixa tendència. Confiem, com les dades suggereixen, que estem en el “fons” i per tant també en els inicis de la recuperació.
