Es recupera la demanda a Barcelona. El preu, encara no

En español.

Acabat el mes de gener, i després de dos mesos de relativa calma, és un bon moment per avaluar com ha evolucionat Barcelona després del fatídic mes d’octubre, així com d’analitzar la perspectiva dels mesos que venen.

Un cop més, recordem que la nostra anàlisi es basa en les vendes a través de la pàgina web (indicador de la venda online) dels hotels amb els quals treballem a Barcelona. Per a aquest article hem analitzat més de 150.000 roomnights. Per obtenir una fotografia global hauríem d’incorporar a aquesta anàlisi la resta de segments, en especial, el MICE, corporate i grups.

Evolució de l’ocupació i el preu

Mesos passats

• Recordem que fins al juliol, les xifres de Barcelona eren una bogeria, amb creixements històrics de preus i d’ocupació.
• Després de l’atemptat de l’agost, el pickup es va frenar en sec, però tan sols va durar tres setmanes. Tant l’agost com el setembre estaven molt venuts ja i la por s’instaurava de cara als següents mesos.
• Octubre va ser fatal. A l’impacte de l’atemptat se li va sumar la tensió política en la màxima intensitat. Xifres fatals en ocupació, preu i cancel·lacions, que van fer tancar el mes en un significatiu -18%.
• Novembre apuntava a un altre mes nefast, però les vendes de l’últim moment el van maquillar lleugerament. El preu es va desplomar en -11% i la producció en -7%.
• Desembre, mes tradicionalment fluix, va ser una nova garrotada. Ni tan sols la venda d’última hora ho va suavitzar aquesta vegada. Va tancar amb un -20% en producció.
• Gener podria ser el primer mes en el camí de la recuperació. El preu continua en xifres negatives amb un -12%, però un fort impuls de l’última hora va fer que la producció es reduís un -7%.

Mesos futurs

• Febrer apunta en la bona direcció. El preu segueix en negatiu amb un -10%, però amb pics de demanda que pronostiquen una major producció. Hem anul·lat l’efecte Mobile World Congress (MWC) ja que el 2018 té un dia més de febrer i un menys de març.
• Març, malgrat encara és d’hora, convida a un major optimisme. Els hotels han revisat i ajustat preus a la baixa, per guanyar més volum, únicament fins febrer. El drama del preu es va suavitzant amb un -2% i ja veiem reserves amb preus similars a l’any anterior. La demanda és més sòlida portant la producció a un sorprenent +19%.  No obstant, cal recordar que la Setmana Santa cau enguany al març, mentre que l’any passat va ser a l’abril.
• Abril, si bé queda encara molt lluny, manté la tendència de moderació en la caiguda del preu, que s’estabilitza en el mateix-2% de març, i es consolida també l’increment de la demanda (+4%) que deixa la producció projectada en +2%.

Cancel·lacions, estada mitjana i antelació

Aprofundint una mica més en el nostre anàlisi, podem veure que:

• Les cancel·lacions es van disparar creixent fins gairebé un 50% en els mesos de màxima tensió, per passar poc a poc a moderar-se tot i que es manté encara en creixements massa alts. Cal tenir en compte que la guerra de preus d’última hora genera encara més cancel·lacions per reservar a un preu menor en el mateix hotel o bé un altre.
• La durada de l‘estada, tot i que en percentatges baixos, també es va veure resentida per l’atemptat i la crisi política. Menor estada mitjana implica “més forats” i un major cost operatiu en els hotels (degut a que hi ha més rotació d’habitacions).
• L‘antelació amb prou feines ha variat la seva xifra mitjana. Al desembre passat, per exemple es va situar en 40 dies, similar a un any anterior.
  Com és això possible, si nosaltres li atribuïm l’explicació de la baixada de preus, i, a més, el sentir general és de “frenada de vendes” a mig termini i “increment de venda” d’última hora?
  Mereix una explicació detallada en el següent punt.

Per què l’antelació mitjana es manté si creix la venda d’última hora

Ens fixem en el mes de desembre. Hem analitzat la curva de pickup per a estades d’aquell mes respecte desembre del 2016:

Es veu clarament el pes més gran de les reserves d’última hora, realitzades el mateix desembre, que va tirar a la baixa l’antelació.

També va influir a la baixa la disminució de reserves realitzades al setembre i sobretot, a l’octubre. Els atractius 60-120 dies d’antelació que haurien suposat una reculada decisiva en la mitjana final.

Aleshores, com és que la dada final d’antelació no va variar? Què ho va compensar a l’alça? L’explicació està en la venda amb molta antelació, la realitzada fins al juliol, que va crèixer amb molta força. Tot i que tan sols representa un 5% de les estades de desembre, els seus valors extrems (més de 500 dies) empenyen a l’alça la mitjana final.

S’està recuperant la demanda?

Sí. Novembre ja va deixar senyals d’aquest increment, però va resultar ser un fet aïllat, una estranya corba en “w” amb recaiguda al desembre. Entrats al 2018, des del gener la corba es dibuixa a l’alça sense interrupcions. La dada és contundent: al gener es van allotjar un 5% més de pernoctacions que l’any passat. Al febrer serà un 18% major.

S’està recuperant el preu?

 No. Malgrat tocar fons al desembre (-16%) i la tendència és a millorar, la recuperació és lenta i tant el mes de gener com el de febrer registren valors encara força per sota de l’any passat.

Com es preveu el Mobile World Congress?

Aprofitem també per analitzar el pickup per a la major fira de l’any a Barcelona: el Mobile World Congress, una fira complexa pel que fa a la venda online (i per tant, directa) ja que la majoria de les habitacions es reserven a través del Barcelona Convention Bureau.

Tot i això, suposa una gran oportunitat per a aquells hotels que aconsegueixen retenir algunes habitacions per a la venda pròpia o senzillament el propi Bureau allibera habitacions quan encara falten setmanes per  a l’esdeveniment.

Com és el pickup per a aquestes dates? A quin preu poso les habitacions? Baixarà de preu en algun moment? Intentem abordar totes aquestes qüestions analitzant el pickup del Mobile de l’any passat i comparant-lo amb les dades que tenim per a aquest any.

• Entrem en les 3 setmanes de major demanda per al Mobile.
• Amb un bon preu encara, que en els últims dies abans del congrés cau amb força.
• El preu, tot i que va començar molt alt, en les últimes setmanes s’està situant entre un 10% i 15% per sota de l’any passat.

A la foto acumulada podem veure que les vendes per al MWC van millor que l’any passat, tot i que a un pitjor preu. Aquestes setmanes seran claus ja que són les de major demanda. Millor fer els deures amb temps, i no esperar a la caiguda de preus d’última hora de cada any, on s’alliberen habitaciones i tornen a l’inventari de les grans OTA.

 

Conclusions

La demanda es recupera. Les xifres de Mirai són limitades i podríen contenir cert marge d’error a l’hora d’extrapolar les nostres xifres al conjunt de la destinació. Algunes de les nostres dades podríen no ser representatives, alguns dels nostres períodes podríen avançar-se o retrassar-se respecte a altres fonts. En canvi, les tendències generals que es dibuixen no deixen cabuda a l’error: les pernoctacions a Barcelona s’estàn recuperant.

El preu, l’assignatura pendent. El preu de les pernoctacions allotjades al gener i febrer, segueixen en xifres interanuals negatives. També les reserves realitzades ara per a dates futures. Cert, sembla que cada vegada la xifra tendeix a ser menys dolenta, però encara no es pot parlar de tornada a la normalitat.

Què significa “normalitat”? Fins l’estiu, Barcelona s’havia habituat a viure en una situació de récord, amb creixements de dos dígits durant décades. Haurem recuperat la normalitat quan les xifres interanuals deixin de ser negatives? Aspirem a tornar al creixement del 20%-30% en el revpar? És compatible a mig i llarg termini amb una situació política enquistada?  L’anàlisi matemàtica de la situació està a les nostres mans: el context polític, no.

Nou post abril 2018: Noves dades a Barcelona: recuperació encara no consolidada per culpa del preu